Mira'm als ulls i digue’m que
m’estimes,
que esperaràs el dia en que les nostres mans puguin
acariciar-se,
ni que sols sigui un instant.
Vagaré pels carrers,
quan l’angoixa de tenirte ensopegui a casa meva
i cauran les llàgrimes avall
i
es fondran en els meus llavis,
que seran els teus, que seran els nostres,
en
aquesta nit amb regust a
mar salada.